El llibre de Job ens introdueix en el misteri del patiment humà. És el primer dels 5 llibres sapiencials de la Bíblia i planteja la qüestió del patiment d’un home just. Així doncs Job ens introdueix, com ja hem dit, en el misteri del patiment innocent i vicari. Job no pateix pels seus propis pecats (Déu mateix li declara just), sinó perquè, amb el permís de Déu, és atacat pel poder malèfic de l’enemic espiritual. El conflicte de Job és entre els seus pensaments que Déu li ha abandonat, i la seva esperança, mantinguda contra tota circumstància, que Déu finalment defensarà la seva causa.
El llibre de Job té molt a dir. Sobretot ens introdueix en el patiment d’un major que Job, paradigma universal del patiment diví i humà, Jesucrist el Senyor i salvador.
«Tanmateix, quan jo esperava el bé, aleshores va venir el mal; quan esperava la llum, va venir la foscor» (Job 30:26).
Si passem revista a la vida de Job veiem un ampli catàleg d’obres de caritat i misericòrdia, recolzades en una profunda pietat personal. No obstant això, Job manifesta amb tristesa la seva decepció per les vicissituds que li han sobrevingut. La imperfecta lògica humana no pot acceptar el desenllaç que ha portat a Job fins a la més absoluta desesperació. Les obres bones haurien de ser premiades en aquesta vida, no castigades.
Sabem que vam ser creats per Déu per a fer bones obres i que les nostres vides siguin útils per a la societat i beneficioses per als altres. Així tenim l’exemple de Jesucrist que va caminar fent el bé, i nosaltres hauríem de caracteritzar-nos per una vida de bones obres, seguint les petjades del Senyor. Aquestes obres tindran el seu premi en la vida eterna. Crist les examinarà i ens assignarà el premi que ens correspongui. És per això que Pau, incansable treballador en la causa de Crist diu en Gàlates 6:9-10: «No ens cansem, doncs, de fer bé, perquè al seu temps collirem, si no ens desanimem. Així que, segons tinguem oportunitat, fem bé a tots, i majoritàriament als de la família de la fe».
Sabem que el premi està assegurat. Però, compte. En aquesta vida no hi ha cap garantia de prosperitat i èxit. Sota la mà de Déu podem esperar el perfeccionament del nostre caràcter i la prova de la nostra fe. Recordem el cas de Joan el Baptista, qui no va tenir recompensa alguna en aquesta vida, sinó que va ser degollat en la presó sense que Jesús intervingués a favor seu. No va haver-hi premi per a la seva dedicació i abnegada vida al servei del Senyor?
La base d’una vida de bones obres és la fe. Sense fe no podem agradar a Déu, però sense obres la fe està morta. La relació entre fe i obres l’estableix Pau en Efesis 2:8-10: «Perquè per gràcia sou salvats per mitjà de la fe; i això no procedeix de vosaltres, sinó que és do de Déu. No és resultat de les obres, perquè ningú se’n vanagloriï. Nosaltres som obra seva, creats en Crist Jesús per fer bones obres, les que Déu va preparar per endavant perquè visquem d’acord amb elles».
Job esperava el bé i li va sobrevenir el mal. En comptes de veure llum, va veure tenebres. Però en l’escala de valors de Déu la balança s’inclina a favor d’una eterna recompensa per a la fe provada i que surti victoriosa de la prova.
Ferran Cots, setembre 2023.