Estem en plena època estival, en la que la gran majoria es prepara per a gaudir uns dies de descans de les rutines diàries del treball, ja sigui en la mar o a la muntanya, viatjant o simplement descansant. No obstant això, i per desgràcia, existeix entre algunes persones, fins i tot cristianes, un sentiment contrari a les festes, celebracions i fins i tot les vacances. En el cas dels no cristians les raons poden ser moltes i variades, algunes amb un origen clarament psicològic. En el cas dels anomenats cristians les explicacions arriben a extrems surrealistes. Addueixen que algunes de les festes que celebrem no estan en l’Escriptura i que fins i tot aquestes festes s’han convertit en una manifestació consumista. Així tenim creients que no celebren Nadal perquè en la Bíblia no apareix la data real del naixement de Crist i tampoc s’estableix aquesta festa de manera oficial, a més del caire consumista que està prenent la mateixa. I aquest és només un exemple. Uns altres s’acullen a alguns passatges bíblics en els quals el mateix Déu reprèn al seu poble, Israel, i els diu: «No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multitudinari: no puc sofrir maldat i festa. La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les» (Isaïes 1:13-14).
No pensen que les festes a què el Senyor es refereix les havia instituït ell mateix, i que la reprensió no és pel fet de celebrar-les, la qual cosa era bona i correcte, sinó perquè s’havia perdut el veritable esperit d’aquestes. Significava potser això que no havien de celebrar-se? En absolut, però sí que havia de fer-se entenent el veritable significat i l’esperit de cadascuna.
Així avui a les nostres esglésies celebrem el diumenge que, bíblicament parlant no està establert de manera legal com a festa (en comparació al dissabte dels jueus), sinó que era un costum dels primers cristians en homenatge i celebració de la resurrecció de Crist, Nadal (entenent el veritable esperit d’aquesta festa), la Setmana Santa (Pasqua) i altres celebracions com el dia de la Bíblia, la fi de curs de l’escola dominical, etc… i també ens prenem uns dies de vacances, enteses com a cessament del treball habitual, que no tenen perquè significar un desistiment de les nostres responsabilitats com a fills de Déu.
El poble jueu va rebre de Déu no només la Llei, en el sentit estricte de la paraula, sinó també una sèrie de normes que regulaven la vida del poble, en els aspectes religiós, espiritual i també material. Entre aquestes normes podem incloure les festes. Entre elles el Sàbat, dia de la setmana dedicat a Déu i a reposar del treball setmanal, que avui hem traslladat al diumenge. En aquest aspecte assenyalar que el poble jueu va ser el veritable precursor del descans setmanal, ja que cap altra civilització contemplava aquesta possibilitat, tal com havia estat ordenada per Déu al seu poble. Més tard, en estendre’s el cristianisme per tot el món, es va anar imposant el dia de descans setmanal de forma més generalitzada.
Però passem a esmentar les altres festes oficials del poble d’Israel. Tenint en compte que festa significa a vegades descans i celebració i en uns altres solament celebració. Les esmentarem per ordre de data, tenint en compte que les festes jueves anaven d’acord amb les estacions de l’any.
•La Pasqua. Festa que commemora l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavitud a Egipte, s’inicia el 14 de Nisán i dura 7 dies (Èxode)
•Pentecosta. Té lloc 50 dies després de la Pasqua, és un sol dia. Marcava el terme de la collita de blat (Deuteronomi 16:9-10).
•La Festa de les trompetes. Marca l’inici de l’any civil jueu, se celebra durant el mes d’octubre (Levític 23:23-25).
•La Festa de l’expiació. Se celebra deu dies més tard.
•La Festa dels tabernacles. Aquesta és l’última festa prescrita per la Llei i se celebra cinc dies més tard que la festa de l’expiació (Levític 23:34-36), la seva durada és de 8 dies. Commemora l’entrada en la terra promesa.
A més d’aquestes, els jueus celebren altres dues festes, no instituïdes directament per Déu.
•La festa de les llums (Hanuka). Commemora la neteja del Temple en temps dels Macabeus. La seva durada és de 8 dies i se celebra al voltant del 25 Quisleu (més o menys el nostre mes de desembre).
•La Festa de Purim. Commemora l’ocasió en què Ester va lliurar els jueus de mans d’Amman (Ester 9:1-10).
A més cada 50 anys existia l’anomenat any del jubileu, en el qual es deixava descansar la terra, es recobraven les propietats i s’alliberaven els que havien esdevingut esclaus per causa de deutes. Començava amb una festa de 9 dies, finalitzant el dia de l’expiació (Levític 25).
En les festes jueves les manifestacions d’alegria eren molt importants, ja que commemoraven algun esdeveniment que els recordava la misericòrdia de Déu envers ells.
Avui dia, hauríem de celebrar les nostres festes i gaudir les nostres vacances amb el mateix sentiment d’alegria, no en va som el poble de Déu, rescatat per la sang del seu Fill. En comptes de menysprear o ignorar les festes, hem de recuperar-les i retornar-los el sentit i l’esperit que les motiva, donant gràcies a Déu per la possibilitat de celebrar-les i gaudir-les, en la seva bondat i misericòrdia.
Ferran Cots, juliol 2024