La clau és un símbol de la nostra habilitat per obrir qualsevol porta en el camí cap a noves experiències, cap a la felicitat, la llibertat. Representa una oportunitat i potencial gaire bé per qualsevol cosa. Tens la clau per realitzar el que desitgis i amb la qual pots beneir o maleir a uns altres. Aquesta clau és teva, i només teva, de ningú més. Mira-la! Ningú te la pot llevar. Només tu decideixes quina porta obrir i quin camí prendre. Ets el seu propietari. Fes bon ús!
– No desisteixis! Quan tens moltes claus, generalment és l’última la que obra la porta.
– Estima, perquè l’amor és la clau de la vida. Creu perquè la fe és la clau de l’esperança. Somriu perquè el somriure és la clau de l’amistat. I sempre Confia en Déu perquè és la clau de l’eternitat.
– La fe és la clau mestra per accedir a les benediccions de Déu.
– T’adones que creixes quantes més claus et donen.
– El món està ple de claus que obren i tanquen, però totes tenen un denominador comú: no poden existir sense el seu pany.
– La clau sempre la tens, potser el que et falla és decidir-te a obrir més portes.
– Sempre que tens pressa, la clau juga a l’amagatall.
– La humilitat és la clau que obre totes les portes.
– Aquesta és la clau del teu cor. Cuida-la bé perquè no pots canviar el cadenat.
– No conec els secrets que et guardes sota clau, però Déu sí.
– No t’ha passat estar mitja hora buscant la clau i la tenies dins la butxaca?
– L’educació és la clau mestra que obre totes les portes.
– Ningú fabrica un cadenat sense clau. Per això, no existeixen problemes sense solucions.
A l’Antic Testament es fa menció a les claus, per exemple:
«Llavors,com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra» (Jutges 3:25).
«Li posaré damunt l’espatlla la clau del palau de David. Quan ell obri,ningú no tancarà; quan ell tanqui, ningú no obrirà» (Isaïes 22:22).
Al Nou Testament, es parla de les claus del regne que estan en les mans de Déu. … «Tinc les claus de la mort i del seu reialme» (Apocalipsi 1:18). Tenen un sentit escatològic o messiànic. I ens fa un advertiment: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!» (Lluc 11:52).
Gràcies a Déu que Ell te les claus per tancar i segellar la porta perquè Satanàs no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys (Apocalipsi 20:3).
El poder de les claus és el poder de lligar i deslligar, admetre o separar. Les claus del regne representen l’autoritat per a obrir pas a les persones a fi que puguin entrar en el Regne de Déu.
Jo gaudiré del privilegi d’entrar en el Regne dels cels, i tu?
Abigail Rodés. Juliol 2022.