La cuina dels jueus sefardites és molt colorista. Una cuina popular mediterrània i present de forma espectacular en cadascuna de les seves festes tradicionals. Celebracions culinàries, plenes de lluminositat, saboroses, i que les distingeix d’altres parts del món. Plats deliciosos i molt variats on els ingredients centrals són les espècies, fruites, tomàquets, fruites seques, arròs, ous, peix, vedella, xai. Un poble hospitalari, on cada comunitat està relacionada amb el seu folklore, cultura ètnica, creences tradicionals i estils de vida. Tots els seus esdeveniments són especials i igualment importants: el Brit Milah (circumcisió), Bar o Bat Mitzvot, casaments, funerals, el Sàbat, Pesach (la Pasqua), Sabu’ot (Pentecosta). Dies festius diferenciats dels dies corrents de la setmana, on es fan coses especials. Tradicions culinàries que formen part de cada una de les festivitats principals.
1. Si mengen pomes, han d’estar trossejades, rostides amb mel o compota, amb un almívar anomenat mansadana.
I en menjar la poma diuen: «La voluntat sigui teva, oh Creador, que del principi a la fi tinguem un dolç i fructífer any»
2. Si mengen dàtils (tamar) reciten: «La voluntat sigui teva, oh Creador, de crear en els nostres enemics sentiments d’admiració i sorpresa, perquè coneguin la teva grandesa i et respectin com a sobirà del món»
3. Si mengen magranes preguen: «La voluntat sigui teva, oh Creador, que l’any sigui fecund i ple de benediccions, tal com la magrana és fecunda i plena de llavors»
I així amb altres aliments…
Ara que ve la Pasqua, us deixo una recepta per si voleu fer un tast. Podeu recitar tots plegats el Salm de la Pasqua
«Els teus estimats fills estan cantant una nova cançó:
acaben d’ofegar-se els egipcis a la mar.
I la gent de bé omplí de lloances Déu
quan les rodes dels seus carros quedaren encallades a les ones.
Els teus estimats fills estaven cansats i plorosos
quan el bramar de les ones caigué sobre els seus enemics
i la teva mà ferma els portà fora de perill cap a la llibertat».
O també: el cap de la casa sosté una petita gavella de blat nou amb la mà i colpeja el cap de cada convidat mentre recita una benedicció per un any bo, pròsper i productiu. A la vostre elecció!
Recepta: Amanida de pasqua d’herbes amargues o «Salata maror» (la maror o herba amarga simbolitza l’amargura de l’esclavatge dels hebreus a Egipte). Aquesta amanida és freda i refrescant i marca el començament de la primavera. Temps d’elaboració 20’. Comensals: 6-8
a. Renteu el porro amb cura per treure’n la sorra. Tallar a rodanxes fines i posar en un recipient gran.
b. Afegiu enciam, escarola, xicòria, endívies, julivert, menta, tallades ben petites.
c. Piqueu all i afegiu el suc d’una llimona, un rovell d’ou, i oli d’oliva verge.
d. Mescleu tot bé, afegiu sal, pebre negre al vostre gust.
Serviu immediatament com a plat únic. Té un efecte depurador excel·lent entre plat i plat. Bon profit!
Si no us surt bé a la primera, no defalliu. Llegiu aquest conte popular: «La cuina de la meva difunta esposa»: Hi havia una vegada un home casat amb una dona a la qual estimava molt. La dona morí jove, i després de molts anys de tristesa i soledat, l’home decidí de casar-se per segona vegada. La seva segona muller sabia cuinar molt bé. Li preparava un plat exquisit darrera l’altre, però cap el satisfeia. Cada vegada que tastava el menjar, l’home es queixava dient: «Aquest menjar no és com el que cuinava la meva deskansada (difunta esposa)!»
Un dia la jove dona se sentia tan frustrada que va posar una cosa al forn i es va oblidar de mirar-ho. Va estar tant de temps cuinant-se que es va cremar. Quan va adonar-se que ja no tenia temps per preparar res més, es va sentir defallir.
Malgrat tot, va haver de servir el que tenia fet. Quan el seu marit ho va tastar, es va quedar extasiat. «Ah!» sospirà.
«Això, això és com el que cuinava la meva deskansada»
Que aprofiti! Bona Pasqua!
Abigail Rodes. Març 2020