El capítol 9 del llibre d’Ester es dedica a la qüestió de la celebració anual de la festa del Purim com a recordatori de la victòria dels jueus contra els seus enemics. Una festivitat al principi espontània, de banquets i festes al dia següent del triomf. Al principi va ser Mardoqueu qui donà instruccions a tots els jueus que estaven en totes les províncies del rei Xerxes, quedant instituït el 14 i 15 del mes d’Adar. Tots tenien que celebrar-ho cada any de manera especial: havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips als pobres. Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit. I no deixaran de commemorar aquells dos dies de la manera indicada i amb les dades fixades; un record que no desapareixerà, perquè també la reina Ester va confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa del Purim una segona vegada.
Per què aquest nom? Doncs perquè Aman, l’enemic nº1 de tots els jueus, havia proposat exterminar-los tirant el «pur» és a dir, els daus de la sort, per a la promulgació del decret de genocidi. Què bonic que els jueus sabessin mantenir la seva identitat nacional a pesar de la seva dispersió per tot l’imperi persa.
Un gran detall la solidaritat practicada entre el poble. No havia de quedar exclòs cap jueu. Un bon exemple de preocupació pel pròxim, pel benestar de tots, de tenir bon cor envers els del teu costat. Quin goig pensar que també hi haurà un dia, quan el poble de Déu, celebri del Noces de l’Anyell, on els clams es convertiran en goig i el dol en glòria:
«Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment…» Apocalipsi 21:4
«Els seus redimits retornaran cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa» Isaïes 35:10
«Feliç el que s’interessa pel desvalgut! En temps difícils, el Senyor el salvarà, el Senyor li guardarà la vida, el farà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics» Salm 41:2
Els jueus ja havien obeït instruccions de Mardoqueu en anterioritat que els va salvar la vida. Així doncs, ara, no els hi costava obeir-li novament en les noves indicacions que regulaven i legislaven la festa del Purim, i tots les van acceptar de bona gana, reconeixent l’autoritat de Mardoqueu i la reina Ester, quedant aquesta festa com una tradició inamovible que avui dia encara es fa. Commemora la victòria de la veritat i la justícia sobre la mentida i la injustícia, i el desig de benestar per tot el poble.
Quina reina posa en perill la seva pròpia vida per salvar la del seu poble? Per finalitzar en una època de pau, benestar, prosperitat i esperança, contrastant en un temps anterior d’opressió, corrupció, injustícies i tirania.
La història del llibre d’Ester comença amb un mandat del rei Xerxes desacatat per la reina Vasti, i acaba amb un mandat de la reina Ester obeït pel poble. Preguem perquè els nostres monarques o presidents governin, no segons els seus interessos, sinó amb temor de Déu i per el bé de tot el poble. Que la Paraula de Déu influeixi positivament en el govern del nostre país.
El llibre d’Ester acaba posant els ulls sobre Mardoqueu, que va ser honrat per els seus germans. Oficial principal de l’imperi persa donava explicacions directes únicament al rei Xerxes. La comunitat jueva va tenir prosperitat en tots els sentits sense precedents en aquells temps degut a la seva ajuda.
El llibre d’Ester comença amb un rei que governava a base d’ostentació i acaba amb un governant temeròs de Déu, just, recte i molt apreciat per procurar el bé i la pau.
«Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus» Mateu 5:9.
Abigail Rodés. Juliol 2018.