(Colossencs 1:15:23)
“… perquè Déu va voler que habités en ell (Crist) tota la plenitud, i per mitjà seu reconciliar amb ell tot l’univers, pacificant amb la sang de la seva creu, per mitjà d’ell, tant les coses que són sobre la terra com les del cel” (Colossencs 1:19-20).
En aquest passatge de l’Escriptura es troben temes de summa importància pel que concerneix a la fe i la doctrina. Pau està dirigint-se als creients de la ciutat de Colosses i, en aquest passatge de la seva carta, els parla de la reconciliació per mitjà del sacrifici de Crist i les seves conseqüències. Però també aprofita l’ocasió per aclarir qui és aquest Crist.
Versicles 15-16
“Ell és la imatge del Déu invisible, el primogènit de tota la creació, perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell…”.
L’Escriptura, a través de l’apòstol, afirma amb rotunditat que Crist és el mateix Déu, però en forma visible, tal com a Ell li ha plagut manifestar-se a nosaltres. Com a tal és creador de tot, però, atenció, així com Pau en l’epístola als romans cap. 1 vers. 20 estableix que per a l’home natural és possible saber de Déu a través de la creació física, aquí està parlant a creients. El que està dient Pau és que també tota l’esfera espiritual, no percebuda per l’home natural, però coneguda pels creients, ha estat creada per Ell. Així que Crist, mentre que és Déu, és l’únic i absolut creador de tot l’existent, material o immaterial.
Versicle 17
“… i ell és abans de totes les coses, i totes les coses subsisteixen en ell”.
Aquí es parla de la preexistència de Crist. És a dir la seva existència eterna. Abans que res fos creat, Crist ja existia, en tant que és Déu etern. Se li reconeix com el que està sustentant totes les coses, ja que subsisteixen en Ell i perquè Ell ho permet.
Versicles 18-20
“Ell és el cap del cos de l’Església; ell n’és l’origen, el primer retornat d’entre els morts, a fi que ell tingui en tot la primacia, perquè Déu va voler que habités en ell tota la plenitud, i per mitjà seu reconciliar amb ell tot l’univers, pacificant amb la sang de la seva creu, per mitjà d’ell, tant les coses que són sobre la terra com les del cel”.
Crist és identificat com el cap de l’Església i, per tant, cap d’aquells que són salvats per mitjà del seu sacrifici. I ho és precisament en virtut d’aquest sacrifici i també per la seva resurrecció, amb el propòsit de dur a terme la reconciliació amb el Pare, del que estàvem separats a causa de la nostra condició. En això el mateix Pare atorga la preeminència absoluta a Crist en tots els sentits. I tot això no va ser realitzat d’una forma senzilla, sinó a través de la seva mort en la creu.
Versicles 21-23
“També a vosaltres, que en altre temps éreu forasters i mentalment enemics per causa de les males accions, ara, en canvi, us ha reconciliat mitjançant la mort del seu cos de carn, a fi de portar-vos a la seva presència sants, nets i lliures d’acusació, si persevereu fonamentats i ferms en la fe, inamovibles en l’esperança de l’evangeli que heu sentit i que ha estat proclamat a tota criatura de sota el cel, del qual jo, Pau, n’he esdevingut servidor”.
Com a conseqüència d’això Crist ens ha reconciliat malgrat ser estranys i enemics de Déu, i ho ha fet a través de la seva mort. Aquesta reconciliació té un propòsit: presentar-nos sants i sense taca i irreprensibles davant d’Ell mateix. Hem de romandre ferms i fundats en la fe. No fent cas a vanes teories o doctrines, o faules, com els diu en una altra ocasió.
La nostra esperança ha d’estar fundada en l’evangeli, el veritable evangeli, contingut en el Nou Testament, que va ser proclamat pels apòstols i tots aquells que a través de les èpoques es van mantenir fidels al mateix. Sense contemporitzar amb el món, sense modificar el seu contingut per fer-ho més assequible a tots. Si així haguessin fet, o féssim nosaltres avui, estaríem predicant un altre evangeli, contra la qual cosa ens adverteix severament l’apòstol en la seva epístola als gàlates.
La nostra salvació ha estat aconseguida per algú que podia fer-ho, i amb totes les garanties: el mateix Déu, encarnat en la persona de Crist. Solament a través d’Ell hi ha salvació. La resta són simplement rondalles, històries més o menys creïbles, però sense cap poder de transformació en les vides d’aquells que les escolten. Només la Paraula de Déu té aquest poder. Paraula que ha de ser predicada en tota la creació que està sota el cel. Aquesta és la missió de l’Església en aquest món. Aquesta és la teva missió!
A Ell sigui tota la glòria.
Ferran Cots, juny 2022.