S’apropa Nadal i el final de l’any. No podem dir que aquest hagi estat un any tranquil. Els conflictes abunden pertot arreu, les catàstrofes naturals han causat greus danys i pèrdua de vides i la situació econòmica, que continua provocant la pobresa a tanta gent, sembla que encara durarà un temps. I és que l’ésser humà no aprèn dels errors passats. El cor humà segueix pels mateixos rumbs que sempre, enfonsat en la misèria del pecat i l’orgull, apartat de Déu. No hi ha res més enganyós que el cor humà, ja ho deia també el profeta Jeremies: «El cor és enganyós i pervers més que totes les coses…» (Jeremies 17:9). Realment podem dir, com ho va fer el Predicador ja fa uns milers d’anys: «no hi ha cap cosa nova en aquest món» (Eclesiastès 1:9).
Però sí que va haver-hi una vegada una cosa nova en aquest món, una cosa que mai abans es va poder imaginar, tan extraordinària que encara avui dia segueix exercint una poderosa influència sobre els homes i dones que desitgen trobar la veritable pau. El naixement del Redemptor, del Messies llargament esperat, Déu fet home! Aquell esdeveniment va marcar una vegada per sempre la història de la humanitat, portant esperança i pau a aquells que, voluntàriament, reconeixen a Crist com el seu Senyor i Salvador. Anys més tard va succeir un altre fet transcendental, que culminaria l’obra que Crist va venir a fer a la terra. El Fill de Déu, el Messies que havia nascut a Betlem anys enrere, va ser clavat en una creu, on va morir expiant els nostres pecats, per donar-nos la veritable vida, la vida eterna al seu costat.
Actualment el món celebra (és un dir) Nadal com una festa d’alegria i pau, però no entenen res, no saben ni tan sols que és el que estan celebrant. Es queden amb la imatge d’aquell nen en el pessebre, sense comprendre que aquell bebè era el Fill de Déu encarnat, que venia a portar vida, i vida en abundància; que havia nascut amb el propòsit de morir en la creu per tu i per mi. A Ell sigui tota la glòria!
És ben cert que naixem i el final del nostre camí és la mort, encara que ningú de nosaltres ho vol. Però Crist ja va néixer amb el propòsit de morir. La mort no el va agafar de sorpresa, va ser la seva decisió i la va portar a terme tal i com havia planejat. El seu naixement va ser un esdeveniment extraordinari, igual que la seva mort, però encara hi ha una cosa més extraordinària, va ressuscitar! Nadal no te sentit sense reconèixer a Crist con Déu i Senyor. Si fos així seria una festa sense sentit, buida, trista.
Els cristians, com a veritables fills de Déu, sí sabem que significa Nadal. Significa Emanuel, Déu amb nosaltres. Aquell que és la llum veritable, el camí, la veritat i la vida. Honrem i glorifiquem al nostre Déu i Salvador en aquestes dates, donant exemple al món, perquè pel nostre testimoniatge també els altres puguin arribar a comprendre el veritable significat del Nadal: que la pau de Déu també pot habitar en els seus cors.
Ferran Cots, desembre 2024.