Reflexiones

El districte de Les Corts compta en l’actualitat amb moltes hectàrees de patrimoni verd, format per parcs, places, jardins, petits racons enjardinats, etc. Aquesta extensió que s’amplia any rere any permet mantenir l’equilibri i la sostenibilitat ambiental a Les Corts. I esdevenen espais de trobada i relació que milloren la qualitat de vida de tothom. Us animo a passejar per cada un dels racons del barri.

El Monestir de Pedralbes, Parc de Cervantes, El Palau Reial, Jardins de la Font dels Ocellets, La Maternitat,

Jardins de les Infantes, Plaça del Sol de Baix, Plaça de Les Corts, Jardins Joan Altisent… i molts més.

I entre els jardins de Bacardí, Jardins de Josep Goday i Plaça Ceràmiques Vicens es troba l’església evangèlica de les Corts.  

Els Jardins de Josep Goday i Casals és un dels parcs on es pot gaudir de «La música als parcs» cada estiu on l’Ajuntament ens fa gaudir de la fusió de la música i el paisatge. Aquest any jazz amb el grup Rai Paz 4tet.

I l’església evangèlica està situada al mig. Ens agrada cantar. Lloem Déu. No tenim una gran sala acústica com l’Auditori però cada diumenge ens pots venir a sentir cantar. Vine i veuràs.

Expressem la nostra alegria per qui és Déu. Mostrem el nostre goig adorant al totpoderós Déu.

Declarem la nostra exaltació al Senyor per el que ha fet, fa i farà.

Adorem al Senyor per donar-nos una salvació tan gran.

Cantem en comunió, tots junts com un sol home, una sola veu, «perquè la reialesa és del Senyor, ell és el sobirà dels pobles. Anunciem la seva bondat i diem: El Senyor ha fet tot això» Salm 22.

Abigail Rodés. Agost 2018.

L’única església evangèlica del barri de Les Corts es troba al passatge de Jaume Roig nº 14.

Però qui era Jaume Roig?

Nascut a València a començaments del s. XV, morí a l’abril de 1478. Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps. Autor d’una de les obres més emblemàtiques del segle d’or de la literatura valenciana medieval, que titulà «Espill». Els orígens familiars de Jaume Roig el relacionen amb el Principat de Catalunya, ja que el seu besavi havia nascut a Mataró, i instal·lat a València, consta com a jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig, notari de professió, va ser síndic de València i administrador de l’hospital Sant Llàtzer. El seu pare, el metge Jaume Roig fou conseller de la ciutat i examinador de metges.

Jaume Roig fill, mestre en medicina i pel seu prestigi social el van portar a ser metge de la monarquia. Va ser conseller el 1456. Casat amb Isabel Pellicer, va tenir 6 fills. Jaume Roig va tenir un bon patrimoni. La seva bibliografia és molt extensa.

El cantant Raimon va musicar el fragment de l’Espill que explica com unes hoteleres de Paris donaven als seus clients carn humana per menjar.

Abigail Rodés. Agost 2018.

El Senyor ens regala moments estel·lars com el del divendres 27 de juliol. El cel va oferir un eclipsi total de lluna.
«Ell fa coses grans, inabastables, meravelles que ni es poden comptar» Job 5:9

Un espectacle singular pel fet de ser el més llarg que es produeix en aquest segle.
«Presta tota l’atenció i medita les meravelles de Déu. Saps com ell les realitza?» Job 37:14-15

La totalitat de l’eclipsi va durar casi dues hores. Per això es va poder gaudir des de diversos punts.
«Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Si em proposava d’explicar-les, no les podria ni comptar» Salm 40:6b

I també es va veure Mart, a simple vista un punt lluminós vermell al cel més a prop que mai de la terra.
«Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, l’únic que fa meravelles! Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós, que la seva glòria ompli la terra. Amén, Amén!» Salm 72:18-19

La següent cita, la pluja d’estels més gran de l’any. A la matinada del 13 d’agost. Coincidint amb la lluna nova.
«Quin déu gran com el nostre? Tu, el Déu dels prodigis» Salm 77:14-15

La pluja d’estels es perllongarà fins el 25 d’agost… i el 26, lluna plena!
«Canteu, feu l’elogi de les seves meravelles, alegreu-vos de cor» Salm 105:2-3

I per acabar… un últim espectacle: eclipsi parcial de sol. Encara que només es podrà veure des del nord d’Europa.
Senyor, tu ets el meu Déu, t’exalçaré i proclamaré el teu nom perquè m’has permès veure tota la teva glòria a la Creació.

Abigail Rodes. Agost 2018.

Diu una cançó castellana:

«Si yo fuera una mariposa, gracias daría a Dios por mis alas»

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Perquè m’has donat raciocini i puc somriure.

Si jo fos una papallona tindria uns elaborats i fabulosos dibuixos a les meves ales.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Perquè m’has donat capacitats, intel·lecte, discerniment.

Si jo fos una papallona hagués passat per ou, larva i pupa.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Tinc motius per estar contenta, tinc curiositat, creativitat, enginy.

Si jo fos una papallona podria volar amb les ales grans i formoses.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Puc perdonar, estimar, abraçar. Tinc valor i valentia i gust per les coses boniques i bones.

Si jo fos una papallona les persones admirarien les meves taques, ratlles, línies.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Puc percebre la justícia, imparcialitat, bondat, amor, lleialtat.

Si jo fos una papallona volaria per tota Europa, Àsia o Austràlia sense barreres geogràfiques.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

M’has donat amor per l’aprenentatge, passió i entusiasme.

Si jo fos una papallona estaria en un llibre dibuixada, en un quadre pintada o en un museu exposada.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Sóc conscient i agraïda per les teves benediccions. Puc apreciar la bellesa de tota la Creació.

Si jo fos una papallona tindria molta canalla perseguint-me per caçar-me.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Em trobo a gust amb les rialles, les bromes i els jocs del infants. M’encanta el riure dels bebès.

Si jo fos una papallona exòtica donaria un espectacle de colors, formes, grandària.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

M’has donat perseverança, emocions, vitalitat.

Si jo fos una papallona ningú seria insensible a la meva bellesa i atractiu.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Puc admetre els meus errors, imperfeccions, defectes.

Si jo fos una papallona marxaria per muntanyes, boscos i prades.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

Puc escoltar, olorar, tocar, mirar, gustar.

Si jo fos una papallona serviria d’inspiració per a poemes i contes.

Però gràcies Senyor per ser qui sóc.

M’has fet com sóc i no com una papallona.

Abigail Rodés. Juliol 2018.

El capítol 9 del llibre d’Ester es dedica a la qüestió de la celebració anual de la festa del Purim com a recordatori de la victòria dels jueus contra els seus enemics. Una festivitat al principi espontània, de banquets i festes al dia següent del triomf. Al principi va ser Mardoqueu qui donà instruccions a tots els jueus que estaven en totes les províncies del rei Xerxes, quedant instituït el 14 i 15 del mes d’Adar. Tots tenien que celebrar-ho cada any de manera especial: havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips als pobres. Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit. I no deixaran de commemorar aquells dos dies de la manera indicada i amb les dades fixades; un record que no desapareixerà, perquè també la reina Ester va confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa del Purim una segona vegada.

Per què aquest nom? Doncs perquè Aman, l’enemic nº1 de tots els jueus, havia proposat exterminar-los tirant el «pur» és a dir, els daus de la sort, per a la promulgació del decret de genocidi. Què bonic que els jueus sabessin mantenir la seva identitat nacional a pesar de la seva dispersió per tot l’imperi persa.

Un gran detall la solidaritat practicada entre el poble. No havia de quedar exclòs cap jueu. Un bon exemple de preocupació pel pròxim, pel benestar de tots, de tenir bon cor envers els del teu costat. Quin goig pensar que també hi haurà un dia, quan el poble de Déu, celebri del Noces de l’Anyell, on els clams es convertiran en goig i el dol en glòria:

«Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment…» Apocalipsi 21:4

«Els seus redimits retornaran cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa» Isaïes 35:10

«Feliç el que s’interessa pel desvalgut! En temps difícils, el Senyor el salvarà, el Senyor li guardarà la vida, el farà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics» Salm 41:2

Els jueus ja havien obeït instruccions de Mardoqueu en anterioritat que els va salvar la vida. Així doncs, ara, no els hi costava obeir-li novament en les noves indicacions que regulaven i legislaven la festa del Purim, i tots les van acceptar de bona gana, reconeixent l’autoritat de Mardoqueu i la reina Ester, quedant aquesta festa com una tradició inamovible que avui dia encara es fa. Commemora la victòria de la veritat i la justícia sobre la mentida i la injustícia, i el desig de benestar per tot el poble.

Quina reina posa en perill la seva pròpia vida per salvar la del seu poble? Per finalitzar en una època de pau, benestar, prosperitat i esperança, contrastant en un temps anterior d’opressió, corrupció, injustícies i tirania.

La història del llibre d’Ester comença amb un mandat del rei Xerxes desacatat per la reina Vasti, i acaba amb un mandat de la reina Ester obeït pel poble. Preguem perquè els nostres monarques o presidents governin, no segons els seus interessos, sinó amb temor de Déu i per el bé de tot el poble. Que la Paraula de Déu influeixi positivament en el govern del nostre país.

El llibre d’Ester acaba posant els ulls sobre Mardoqueu, que va ser honrat per els seus germans. Oficial principal de l’imperi persa donava explicacions directes únicament al rei Xerxes. La comunitat jueva va tenir prosperitat en tots els sentits sense precedents en aquells temps degut a la seva ajuda.

El llibre d’Ester comença amb un rei que governava a base d’ostentació i acaba amb un governant temeròs de Déu, just, recte i molt apreciat per procurar el bé i la pau.

«Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus» Mateu 5:9.

Abigail Rodés. Juliol 2018.

Ciertamente debemos de reconocer que el siglo XXI no está siendo el mejor para la humanidad, pensábamos que el siglo anterior al verse manchado por varias guerras, (entre ellas dos mundiales), múltiples crisis económicas, varias revoluciones, epidemias, y grandes catástrofes naturales, sería casi imposible de superar en cuanto a sufrimiento para los seres humanos se refiere. Pero a partir del año 2000 las tragedias no dejan de suceder una tras otra, ya sea en forma de crisis económicas, ataques terroristas, conflictos armados o catástrofes naturales. De manera que la conclusión es clara: nuestro mundo está cada vez peor. Y no parece que la situación vaya a mejorar o al menos no a corto plazo. Esto nos lleva a hacernos una pregunta ¿acaso hay alguna esperanza para la humanidad o está todo perdido?

Contestemos nuestra pregunta ¿Hay alguna esperanza? Humanamente hablando la respuesta es ¡NO! o al menos, hemos de admitir que en las que hemos confiado hasta ahora, todas nos han fallado. Por ejemplo: creíamos que podíamos confiar en nuestros líderes políticos y nos han fallado, en la ciencia y lo que esta ha hecho ha sido darnos más preguntas que respuestas. Incluso pensábamos que nosotros mismos podíamos ser la solución pero al final terminamos siendo más parte del problema. Entonces, si en todo lo que hemos confiado hasta ahora nada ha dado resultado, ¿en quién o en qué confiaremos? Dios ya nos advirtió de que no debíamos poner nuestra confianza en las personas y también nos dijo que pasaría si le desobedecíamos haciéndolo. Él dijo en Jeremías 17:5 – 6 “Malditos son los que ponen su confianza en simples seres humanos, que se apoyan en la fuerza humana y apartan el corazón del Señor. Son como los arbustos raquíticos del desierto, sin esperanza para el futuro. Vivirán en lugares desolados, en tierra despoblada y salada” esta puede parecer una descripción dura, pero es una descripción precisa de toda la historia humana a lo largo de los siglos, ya que el ser humano se ha apartado de Dios, ha ignorado su palabra y en consecuencia ha vivido desde entonces de mal en peor.

Pero Dios aún sigue siendo fiel y en su gran amor aun nos llama al arrepentimiento, a que quitemos nuestra confianza de nosotros mismos y que la pongamos en él. Ezequiel 18:32 dice “No quiero que mueras, dice el Señor Soberano. ¡Cambia de rumbo y vive!” Dios no solo quiere que vivamos, sino que también nos describe cómo será esa vida si confiamos en él, en contraposición con la advertencia de los v.5 – 6 de Jeremías 17 los v. 7 – 8 dicen “Pero benditos son los que confían en el Señor y han hecho que el Señor sea su esperanza y confianza. Son como árboles plantados junto a la ribera de un río con raíces que se hunden en las aguas. A esos árboles no les afecta el calor ni temen los largos meses de sequía. Sus hojas están siempre verdes y nunca dejan de producir fruto”

Conclusión: ¿Hay alguna esperanza? ¡Sí! La única esperanza para los seres humanos está en Dios, quien es aquel que cambia a las personas para que estas puedan cambiar el mundo en que viven. Así que, si hasta hoy has estado buscando una esperanza firme y verdadera, y te has desanimado porque todas hasta ahora te han fallado, te invito a que puedas hacer tuyas las palabras del Salmo 42:9 ¿Por qué estoy desanimado? ¿Por qué está tan triste mi corazón? ¡Pondré mi esperanza en Dios! Nuevamente lo alabaré, ¡mi Salvador y mi Dios!